“Hi ha una consciència social, cada vegada més en augment, que és important que aconseguim, i per això, què millor que tenir una bona educació emocional, una educació per a la vida (personal, social, familiar, professional, etc.) que ens proporcioni més benestar subjectiu, salut física i mental, majors dosis de felicitat, i amb això, major benestar social i qualitat de vida (Bisquerra, 2001).”
Si tenim elements per conèixer l’ésser humà, tenim poder per ajudar-lo; per tant, si coneixem les bases teòriques sabrem què hem de treballar i amb les limitacions o capacitats amb les que ens trobarem.
Com a mestres hem de partir de la idea que tothom té una herència genètica, però degut a la plasticitat del nostre cervell aquest pot canviar i nosaltres, amb la nostra tasca afectem en aquest cervell dia rere dia, recordant-nos que cal que els donem estratègies i missatges per a que ells mateixos puguin fer-se venir o aconseguir moments plaents o feliços (ancoratges); els hem de fer conscients de les situacions agradables, de satisfacció, de benestar, d’amor... per desitjar moments iguals a aquests (ENDORFINES); tenint present que podem canviar la freqüència/intensitat dels sentiments, però mai els podem eliminar: Els sentiments són més tossuts que la racionalitat.
Les hormones negatives (CATECOLAMINAS), són les que desprenen l’estrès, l’agitació, el pensament negatiu...per tant cal educar en aquest sentit per fer-les front i no deixar que guanyin i ens desbordin.
Les emocions negatives formen part de la nostra vida, són normals i no és dolent que apareguin; inclús en moltes ocasions són saludables i bons mecanismes de defensa. El fet negatiu es troba en deixar-nos controlar o desbordar per elles; en una paraula perdre el control racional sobre la ment emocional, cosa que ens donarà com a conseqüència trencar les relacions amb els altes, generar conflictes, alterar el nostre sistema nerviós central i generar problemes en l’organisme. Per exemple: A través dels sentits ens arriba dolor emocional i físic i aquests posen el cos en reacció: Ambdós dolors es processen al mateix lloc i queden guardats al nostre disc dur. Si els alumnes saben connectar amb les emocions i els sentiments, la propera vegada davant d’un estímul de dolor, el cos sabrà com reaccionar i fins i tot podrà modificar la seva intensitat.
És important millorar la nostra intel·ligència emocional per a que les emocions negatives no es facin cròniques i ens afectin negativament,ja que viure permanentment amb emocions negatives es viure amb el nostre enemic. Una estratègia fonamental es convertir una emoció negativa en positiva.
Si nosaltres fomentem l’Educació emocional a l’aula, els alumnes se’n adonen que no existeix la no emoció i aprenen a reconèixer els seus sentiments, creant impulsos emocionals que cada individu gestiona, i està demostrat, des de la neurociència, que es poden modificar.
Tenir un paper actiu en comptes d'un de reactiu o de passiu respecte a les emocions és una cosa que es pot aconseguir. Les persones que treballen sobre les pròpies emocions i que determinen què fer són persones emocionalment intel·ligents.
Com a conseqüència, a l'escola hem de tenir una visió d’escola que educa i que prioritza la formació de la persona com a condició indispensable perquè aquest pugui assumir totes les seves responsabilitats presents i futures...
... si estem bé emocionalment, tot anirà bé, o si més no: MILLOR!
