La convivència fa créixer les persones, de fet, ens fem persones mentre ens relacionem, per això cal aprendre a resoldre els problemes interpersonals/intrapersonals, intragrupals i/o intergrupals que aquesta genera mitjançant estratègies per discernir les diferents solucions, pensar les conseqüències de cadascuna i saber-ne triar la millor. Sabem que molts conflictes arriben a un carreró sense sortida i que cal aprendre a resoldre'ls de bon començament, i és aquí on decidim com fer-ho. Personalment crec que el conflicte no és perjudicial, sinó que és un desacord entre les parts perquè volen el mateix, pensen diferent o s’ofenen entre sí; és el cost afectiu del conflicte el que el converteix en perjudicial, no el conflicte en si mateix.En les relacions socials és normal que sorgeixin conflictes, però això no ens ha de preocupar ni espantar, ni a nosaltres ni als nostres alumnes; l’important és la manera de tractar-los, perquè segons com ho fem, podrem resoldre’l de manera pacífica guanyant les dues parts (guanyar-guanyar), o el podem empitjorar, de manera que una de les dues parts o les dues, “perdin” i es trobin malament (competint, eludint el problema o acomodar-nos i deixar-lo passar).
Mirant el vídeo “Dinner for two” , podem veure que les dues parts (camaleons) no arriben a un acord i necessiten d’una mediadora (granota). Aquesta els observa durant una bona estona fins que arriba un moment en què algú ha de parar el conflicte si les parts no troben cap estratègia per fer-ho. Ara canviem els camaleons per dos alumnes i la granota per un/a mestre/a: qui no ha hagut de fer de mediador/a en un conflicte? Aquí és, doncs, on ens hem de plantejar si la granota cal que intervingui tant o si la granota ha de donar importància a la comunicació, a parlar de què poden fer si es troben en una altra situació semblant, a donar-los estratègies per solucionar-ho ells sols,etc.
EDUQUEM L’AFECTE!
Bona reflexio i transferència a la pràctica educativa. Tasca molt correcta.
ResponderEliminarLourdes Sotelo