Tal i com diu el pedagog Manuel Segura, l’èxit en la vida depèn fonamentalment, de dues intel·ligències: la intrapersonal (capacitat d’entendre’ns i controlar-nos) i la interpersonal (capacitat per relacionar-nos amb la resta).
Tenint en compte aquestes dues intel·ligències actuarem en conseqüència amb els nostres alumnes; ja que per formar persones, primer cal saber pensar i després ensenyar-los a pensar, tenint en compte que nosaltres hem de ser els primers en aplicar-nos-ho, ja que si nosaltres no creiem en l’educació emocional, no podem demanar als nens/es que valorin què és allò que senten, dialoguin, reflexionin sobre allò que senten, sentin les emocions, etc. sinó que farem que els nens/es reprimeixin aquestes emocions i aquí és on recauen la majoria dels problemes.
Cal ensenyar-los a conèixer i controlar les pròpies emocions, però mai a reprimir-les. Si aconseguim això, els nostres alumnes podran conèixer-se i conèixer les emocions dels altres, que no és res més que: saber relacionar-se.
“El mestre ha d'explorar en l'ànima de cada nen per comprendre'l,
i això és infinitament més important que d’altres continguts curriculars.
Si els "mestres" fossin conscients del mal que poden causar als seus alumnes, amb gestos, notes, repressions i etiquetes intentarien convertir-se en MESTRES”.
M’agradaria fer referència a la segona tasca que se’ns demana partint de la meva experiència docent i de l’article; i és que jo sempre he estat interessada en l’educació emocional i l’he treballat molt a l’escola, perquè penso que si emocionalment estem bé, tot anirà bé, o si més no, tot ho acollirem millor, però sempre ho he fet partint dels meus coneixements: llegir llibres pel meu compte, fer cursos, aplicar estratègies, vivències, etc. Però aquest any he tingut la GRAN SORT d’arribar a una GRAN ESCOLA, i no parlo pas de gran referint-me a grandària, sinó a GRAN EMOCIONALMENT. L’escola s’està formant des de fa uns anys en educació emocional i tots estem creixent com a persones, tant mestres com alumnes: tenim una comissió d’educació emocional (mestres), els alumnes tenen una hora a la setmana d’educació emocional, tot es treballa des d’aquesta vesant, etc. I a més a més, cada setmana o cada quinze dies ve l’Anna Carpena, mestra ja retirada i formadora en educació emocional, per obrir una miqueta més, el pas en aquest camí que just, començo a recórrer.
Si voleu, feu un cop d'ull a aquest PDF sobre el treball que fa Manuel Segura a les escoles:
Si voleu, feu un cop d'ull a aquest PDF sobre el treball que fa Manuel Segura a les escoles:
http://www.deciencias.net/convivir/1.documentacion/D.competencias/Competencia_social(Segura)5p.pdf
Hola Tania,
ResponderEliminarenhorabona. Estas en una escola o disfrutes i aprens. Tens molta sort, aprofita-ho. L'Anna Carpena va ser qui ens va formar en aquest tema als formadors d'interins. Estan molt bé les teves reflexions.