Un cop vist el vídeo i havent reflexionat vers aquest tema, m’agradaria remarcar la importància de conèixer la situació familiar dels alumnes. És evident i més en els temps en els que vivim, que les famílies treballen de sol a sol (i sort de les que treballen...) i en moltes ocasions veuen poc als seus fills, però aquí està el què de la qüestió, ja que el fet que no els vegin moltes hores al dia, no vol dir que no ho facin bé. Cal pensar que no busquem la quantitat de la comunicació entre pares i fills, sinó que busquem la QUALITAT d’aquesta comunicació. No és millor el pare que està tot el dia parlant amb el seu fill que aquell que fa un nus al llençol quan arriba a la nit mentre el fill dorm. I aquest exemple em porta a reflexionar sobre les diferents vies de comunicació, ja que la comunicació no verbal és molt important i eficaç. No cal estar parlant amb el nen de forma excessiva, si amb un sol gest el nen pot saber que els seus pares estan al seu costat sempre que ell ho necessiti. És a dir que cal establir vincles que sentim i no pas vincles per obligatorietat i d’aquesta manera, SENTINT ELS VINCLES arribarem a valorar i a saber que per créixer, necessitem l’afectivitat, ja que aquesta ajudarà a sentir-nos segurs, a confiar, a créixer, a progressar,etc. en definitiva ens donarà i donarà als nostres alumnes una bona autoestima per a la vida!

Reflexió molt interessant: quantitat vs qualitat.
ResponderEliminarLourdes Sotelo